No puc parlar. Cap paraula no podria explicar mai el que ha passat el meu fill Kiran ni expressar la seva pena, el seu dolor i la seva por durant tots aquests mesos. El meu noi de 16 anys escoltant el que els metges li van dir l’altre dia és inimaginable, insuportable. Sentir del seu equip mèdic que no hi ha futur, ni més possibilitats.
I després estem nosaltres: les tres germanes, el pare, la mare. Una bella família de 6 persones, unida i plena de somnis i projectes col·lectius i individuals.
I després hi ha el silenci. Res. Pànic.
El Kiran és la persona més dolça que he conegut mai. És amable, pacífic: des de petit el Kiran sempre ha volgut evitar qualsevol conflicte i simplement viure la vida sense problemes i fins i tot intentar passar desapercebut en tot tipus de situacions. És serè, reservat, evitant sempre fer mal a ningú. Veritablement respectuós, no només com un nen educat amb bones maneres, sinó profundament respectuós amb tots els éssers vius que l’envolten. Mai no he sentit cap paraula jutjadora. La vida per a ell sembla significar la naturalesa en equilibri, i això és tot.
El meu fill mai no ha amagat que la comoditat significa felicitat per a ell. És la seva situació natural. Estirar-se al sofà mirant el sostre i pensar només en silenci sembla ser suficient per ell per sentir-se bé. És el nen menys consentit que he conegut, i mai no li ha interessat posseir coses, bé, tret de la seva Play Station!
Però tot aquest equilibri cosmològic es trenca de sobte i sembla que la vida ja no és tan amable amb el Kiran com sempre ho ha estat ell amb la vida. Continua agraint-nos que li haguem donat una infància tan feliç.
Estimo el meu noi. M'encanta com és. I crec que la vida i el món serien millors si es pogués quedar més temps. Molt més temps.
Si us plau, si us plau, si us plau, ajudeu-nos a intentar mantenir el Kiran amb nosaltres. No el vull deixar marxar.
P.D. M’he oblidat de dir com de valent, coratjós, madur i fort ha esdevingut el meu noi després d'aquesta experiència. Sempre ha estat una inspiració i hem après d’ell cada dia.
Cristina
Comments