Hola, em dic Kiran i tinc 16 anys. Soc el segon de quatre fills i visc a Londres, tot i que vaig créixer a Barcelona, on hi ha la majoria dels meus familiars i amics. M’encanta jugar a videojocs, jugar a bàsquet i a voleibol, passar temps a la natura, tocar el piano i la guitarra, viatjar i provar tot tipus de menjar exòtic.
Em van diagnosticar leucèmia (T-ALL) al gener de 2020, quan només tenia 15 anys i des d’aleshores ha estat un viatge molt difícil. Al principi, els efectes secundaris del tractament eren suportables, així que vaig intentar continuar anant a l’escola i estudiant per als meus exàmens, però aviat ens vam adonar que la nostra vida havia canviat dramàticament i que tot no era com abans: no podia quedar amb els meus amics, no podia anar a l’escola, no podia practicar cap dels meus esports preferits, i una cosa que em va molestar realment va ser no poder volar de retorn a casa i anar a pescar a Mallorca ni caminar pels camps de la Segarra.
L’intens tractament que he rebut durant els darrers nou mesos, inclòs un trasplantament de medul·la òssia de la meva germana menor, l’Asha, el 4 de setembre, ha provocat molts efectes secundaris i m’he tornat molt més feble i vulnerable. He patit moltes complicacions i alguns dels meus òrgans han estat danyats, però sempre hi ha hagut una recuperació relativament bona i ràpida. He estat fent tot el possible per recuperar-me de cada pas, física i emocionalment, però, malauradament, la recaiguda del meu càncer no era una cosa que estigués a les nostres mans. Dimecres passat em vaig adonar que el meu ull tremolava i vaig saber que alguna cosa anava malament: la leucèmia havia tornat, només dos mesos després del trasplantament de medul·la.
Els metges ens van dir divendres passat que se’ns havien esgotat les opcions i ens van parlar dels nous assaigs de teràpia que s’estan duent a terme a l’Hospital Universitari de Singapur sobre aquest tractament: és un dels 3 únics hospitals del món on el revolucionari CAR-T, la teràpia amb cèl·lules T, s’utilitza per tractar T-ALL (podeu consultar l’explicació del meu pare aquí ). Estic molt ansiós, ja que és un tractament molt innovador i només 3 pacients ho han provat. Encara no estem segurs dels efectes secundaris a llarg termini. Però, encara que no surti bé, continuo sent optimista perquè sé que contribuiré a la ciència i espero que aquest tractament ajudi a curar pacients amb T-ALL en el futur.
Per ser tractats a NUS hem de pagar 280.000 lliures per endavant – possiblement £500.000 ja que és probable que sigui necessari un segon transplantament que no cobreix l’NHS. Per aquest motiu, necessito l’ajuda de tots i totes vosaltres. És la meva última esperança. Si us plau, ajudeu-me a rebre l’oportunitat de seguir viu i complir el meu futur i les meves esperances i somnis. En primer lloc, m’agradaria tornar a la meva vida ordinària d’adolescència, continuar amb els meus estudis a l’institut, tornar al meu voleibol, viatjar de retorn a Mallorca i Montoliu, estudiar Informàtica a la Universitat i simplement gaudir de la vida, juntament amb els meus éssers estimats, les meves 3 germanes, la meva mare i el meu pare i tots els meus familiars i amics.
El meu somni és convertir-me en desenvolupador de videojocs i gaudir plenament de la meva vida adulta. Si us plau, ajudeu-me a arribar-hi. Ajudeu-me a tenir un futur.
Kiran
Ho conseguirem.!!!